No more i’ll bother you. In my hearth you’ll always be, But it was just a dream.
Jo un poema he escrit? Qui polles ho hauria dit!
Segur que bo no sera, Però el seu fet fara.
Amb sort, El primer de molts sera
I la meva ment despertara, Permetent-me de nou començar…
Perquè m’has fet això? No m’ho esperava jo…
Quan un petó et vaig voler fer, Entre les mans t’em vas desfer
Perquè m’has fet això? No m’ho esperava jo…
L’unic que he sabut he intentat, Borratxo per resposta m’he quedat.
Quan tant de temps ho he meditat Borratxo per resposta m’he quedat.
I que no he sabut fer?
La teva veritat he esperat… Potser finalment l’he trobat???
Per què no ho he sabut fer?
Vengo a hablar al estado de la nación… No sé de qué nación, así que yo voy a hablar de la mía que es Aragón
Jose Antonio Labordeta|
Cindy You can’t keep me from talking Can’t keep me from praising you When you’re around But I won’t make you a goddess Won’t make me a martyr It’s never worked before And you, you loved me with your eyes Cindy And you, you help me with your voice You listen when my voice was void of sound You touch me with your laugh You show me to my smile, and you You save me with your kiss before I drown I can walk down Waverly And catch a glimpse of you and you And you and you and you with me While I try synchronize But you, you walk a little faster As if romantic winds were Keeping us in time And you, you loved me with your eyes Cindy And you, you help me with your voice You listen when my voice was void of sound You touch me with your laugh You show me to my smile, and you You save me with your kiss before I drown But you, you just turned and stared at me I was shy could hardly speak So then you just kissed me You can’t keep me from talking Can’t keep me from praising you When you’re around |
Cindy Tu no pots evitar que parli, No pots evitar que et lloï Quan estas a prop Però no et convertiré en una deessa. No em faràs un màrtir. Mai ha funcionat abans. I tu, em vas estimar amb els teus ulls Cindy I tu, em vas ajudar amb la teva veu Em vas sentir quan la meva veu estava buida de so Em vas tocar amb el teu riure Em vas mostrar al meu somriure, I tu Em vas salvar amb el teu petó abans que m’ofegues Puc caminar dubitatiu I copsar de reüll la visió de tu de tu de tu de tu amb mi Mentre intento sincronitzar-me Però tu, tu camines una mica més ràpid Com si els vents romàntics ens mantinguessin lluny en el temps I tu, em vas estimar amb els teus ulls Cindy I tu, em vas ajudar amb la teva veu Em vas sentir quan la meva veu esta buida de so Em vas tocar amb el teu riure Em vas mostrar al meu somriure, I tu Em vas salvar amb el teu petó abans que m’ofegues Però tu, tu et vas girar i em vas mirar fixament Em sentia tant tímid que dificultosament podia parlar Així que tu simplement em vas fer un petó Tu no pots evitar que parli, No pots evitar que et lloï Quan estas a prop |
Paquetes de neuronas
Tú, tus penas y tus alegrías, tus recuerdos y tus ambiciones, tu sentido de identidad personal y de libre albedrío, no son de hecho más que el comportamiento de un vasto ensamblado de células nerviosas y sus moléculas asociados. No eres más que un paquete de neuronas.
– Francis Crick, físico y biólogo
(via Microsiervos)
